Nou programa que destaca per l’entrada en recessió de les novetats, si la setmana passada havíem aplanat la corba, ara la cosa està que no acaba de tirar, està tan malament que fins i tot hem de salvar una cançó de l’últim disc de Marilyn Manson, imagina’t tu.
Tot i això no ens arronsem (bonic paraulot que ve del fet d’abraçar-se a un gra d’arròs), i fem el programa com estava previst, donant consells sobre qui s’ha de ficar al món de la música per poder-se pagar els vicis, i qui no ho hauria pas de fer.
Seguim amb el senyor Jasta i els seus problemes a l’hora d’acabar discos i coses, per passar a les novetats, començant tot singlaires amb els experts en xàndals de diumenge, els Deftones.
I més singles, per una banda els Emmy, que han costat de posar per la presència inesperada de l’enanito chillón, i en Marilyn Manson, que no encerta amb el single, i tot i ser disco, podria ser single que no és el single que toca... això sí, descobrim el primer disc de seccions de supermercat.
Anem un xic a més, passant de singles a EPs, amb els Eskimo Callboy, que tot i que diuen que fan post-hardcore, nosaltres creiem que fan g-metal o que són alemanys als qui a amamantat una lloba japonesa.
I d’Alemanya a California, on descobrim als Skeletal Remains, que tenen la única casa de músics on les patinadores, enlloc de frenar, acceleren.
Metall de km.80 aprox, més o menys, si fa no fa la cosa, amb els Korgul the Exterminator, que abans eren més death que black, ara són més black que death, però mantinguent el thrash d’avantes.
Anem amb el nostre webmàster que avui es posa classicot i toca-collons, perquè si començàvem el programa amb una versió dels Judas Priest feta pels Powerwolf per no escoltar la pillamenta d’ous original, va i ens recorda als Judas originals i n’hem de punxar un tall de cançó, pillamenta inclosa.
I a la segona subsecció, ens recomana als ...and Oceans, que ja dius tu com pot recomanar un grup que no sap ni pronunciar, pos ho fa... això si, entre apreciacions diverses.
Tornem al bonic món de les novetats, on trobem algo menys monyes de lo monyes que es presentava, com són els Fit for a King, i uns penjats amants dels tulipans, els Spectrum of Delusion.
Avui, pel mort de la setmana, ens desplacem cap a Dallas amb un treball d’investigació escrutinosa, on descobrim com pot haver celebrat el seu aniversari en Jack Starr.
Tot això i més, com diferents formes que té un prog d’emprenyar-se o quina és l’estreta rel·lació entre els Orbit Culture i la música dels spaguetti westerns, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:
Comentarios