Aparador de poesia, 16 de setembre de 2020

Aparador de poesia. Xavier Montoliu Pauli, traductor, i Paco Fanés, editor, han vingut a presentar ‘Apocalipsi segons Marta’, antologia poètica de Marta Petreu, que ara fa res, el novembre de 2019, publicà, amb un pròleg de D. Sam Abrams, Pont del Petroli Poesia. «Marta Petreu ―hi llegim―, en el seu difícil itinerari cap a la fusió entre filosofia i poesia, ha estat capaç d’esquivar els dos paranys on va caure la majoria dels filòsofs poetes o poetes filosòfics anteriors. Naturalment, em refereixo a la falta o excés d’humanitat, a la falta o excés de discurs conceptual, a la falta o excés d’universalisme i a la falta o excés de referents reals. Els poemes de Petreu estan absolutament electrificats a nivell humà i tenen una insòlita ambició conceptual i calibren perfectament el punt de tensió entre universalitat i particularisme. I tots els elements humans, conceptuals, universals i particulars formen part d’una barreja indestriable que és el text final de cada poema.»
Avui, dimecres dia 16 de setembre de 2020, hem fet el tres-cents trenta-vuitè programa, el segon de la desena temporada. L’hem emès en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi.
Marta Petreu, la protagonista, és el nom de ploma de Rodica Marta Vartic (Jucu de Jos, Transsilvània, 1955), doctora en Fllosofia (1992) i professora d'història de la filosofia a la Universitat Babeş-Bolyai de Cluj. Des de 1990 és redactora en cap de la revista Apostrof de la Unió d'Escriptors de Romania, on s'han publicat traduccions de poesia d’arreu i també de poetes catalans. És una intel·lectual polifacètica amb una desena de llibres de poesia publicats i reunits en l’edició Apocalipsi segons Marta (2011), dues novel·les i volums de crítica i assaig on ha abordat personalitats romaneses d'entreguerres com Eugen lonesco, Emil Cioran o Mihail Sebastian, en una lúcida i desmitificadora visió. Distingida amb els premis més prestigiosos romanesos i internacionals entre els quals el Premi Lillian Hellman/Dashiell Hammett Grant, 2001, atorgat per Human Rights Watch, ha estat publicada a França, Estats Units, Suècia, Hongria, Sèrbia i Itàlia i ara, per primer cop, en català. L'any 2016 va participar en la Poefesta d'Oliva i en la Setmana de la Poesia de Barcelona. Enguany, ha prologat la traducció al català de l'obra Des de fa dos mil anys, de Mihail Sebastian (Lleonard Muntaner, editor).
Jana Balacciu Matei (Gogosari, Romania, 1947) és una traductora i filòloga romanesa. Es doctorà en filologia romànica i ha treballat per a l'Institut de Lingüística de Bucarest fins al 2005. El 1991 va venir a Barcelona per aprendre català. Més tard fou contractada per l'editorial Meronia de Bucarest com a traductora i editora de la col·lecció Biblioteca de Cultura Catalana, que ja consta de 26 volums. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva tasca com a traductora i divulgadora de la literatura catalana al seu país, organitzant jornades de cultura catalana a Bucarest els anys 2001, 2002 i 2004. També ha rebut el 2005 el Premi Joan Cendrós d'Òmnium Cultural i el 2008 el Premi J. M. Batista i Roca. El 2017 rebé el Premi Internacional Catalònia de l'IEC.
Xavier Montoliu i Pauli, un dels convidats, nasqué a Badalona el 1968 i continua vivint-hi. Llicenciat en Filologia Catalana, fou lector de català, entre el 1992 i el 1996 a la Universitat de Bucarest i entre 1996 i 1997 a la Universitat de Toulouse-Le Mirail. Ha treballat com a gestor cultural i llibreter al Centre Cultural Blanquerna de Madrid i des de fa més de deu anys és tècnic de la Institució de les Lletres Catalanes. Ha col·laborat amb l’editorial Meronia de Bucarest en el projecte de traducció de literatura catalana al romanès. Arran de la seva estada a la Universitat de Bucarest com a lector de català els anys 90, ha continuat treballant per difondre la cultura catalana a Romania i, viceversa, per donar a conèixer la cultura i les lletres romaneses aquí.
Una activitat que comprèn articles i presentacions, gestió d’activitats culturals i acadèmiques o bé, més recentment, des de l’any 2010, la traducció d’obres literàries romaneses -sol o en col·laboració-, tasques que compagina amb la seva activitat professional a la Institució de les Lletres Catalan Del romanès, ha traduït obres d’assaig, novel·la i poesia d’autors com Petre Solomon, Letiția Ilea, Marin Sorescu, Norman Manea, Ioan Es Pop, Ion Mureșan, Mircea Cărtărescu, Nichita Stănescu, Panait Istrati, Ileana Mălăncioiu, Mihail Sebastian o Marta Petreu, així com obres de teatre d’Alina Nelega i Bogdan Georgescu, representades dins del programa Fabulamundi a la Sala Beckett. Per a festivals o revistes literàries catalanes, ha traduït poemes de Virgil Mazilescu, Aurel Pantea, Ion Cristofor, Ioan Es Pop, Ion Mureșan, Ileana Mălăncioiu, Svetlana Cârstean, Mircea Cărtărescu, Marta Petreu, Ruxandra Cesereanu, Andrei Dósa, Marius Chivu i Adela Greceanu, amb la majoria dels quals ha compartit lectures o converses, i per a revista Sèrie alfa va traduir el recull de joves poetes romanesos L’evangeli segons Marin. L’any 2014 va guanyar el Premi Cavall Verd – Rafel Jaume de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i el Premi Municipi de Craiova per la cotraducció de Marin Sorescu, Per entre els dies (Palma: Lleonard Muntaner Editor, 2013) i l’any 2017 el Premi de la Crítica Serra d’Or de Traducció per l’aplec de relats de Mircea Cărtărescu, Per què ens estimem les dones (Palma: Lleonard Muntaner Editor, 2016). Ha format part del secretariat del primer col·loqui de catalanística i traducció celebrat a la Universitat de Bucarest de l'any 2015 i també del XVIII Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC) que va tenir lloc l'any 2018 a la Universitat de Bucarest, i ha coordinat la Jornada d'estudi de l'obra de Mircea Cărtărescu celebrada a la UAB (2018). Recentment, ha coordinat el dossier dedicat a les lletres romaneses de la revista VISAT del PEN Català, 25.
En el darrer programa de la temporada anterior tinguérem un convidat de luxe, el poeta i editor Francesc Fanés i Garriga, que vingué a presentar ‘Quan els llops es trenquen’, publicat per Tanit. Poeta i editor. Orgullós de no ser filòleg. Francesc Fanés i Garriga, el segon convidat, conegut popularment com a Paco Fanés, nasqué el 30 de juny de 1952. Era l’estiu i havien desaparegut «les Tarjetas de Racionamento i un servidor va aparèixer en un bressol de la gran sala amb trenta llits i trenta mares de la Maternidad Provincial de Barcelona.» Un xic després «vaig dibuixar en un quadern ratllat, un inoblidable primer dia d’escola, la primera lletra -la O-.» Però, «una hora més tard em va caure el primer càstig públic per destrossar –amb còmplices- el pupitre atorgat per Doña Margarita, la mestra.» El 1976 en ple encant per la mort del Caudillo, Domus, una minúscula editorial que va tancar després de publicar-ne dos, «un el meu, em va editar el primer llibre de poemes, Jocs de carrer.» En aquells dies en que tot semblava possible, ens va dir en un missatge, va compartir bars i projectes amb altres irreformables poetes de la meva generació i corda poètica com ara Xavier Sabater, Genís Cano, Leo Segura, Jordi Pope, Enric Casasses o Joan Vinuesa. Algun cop, ho hem llegit en alguna banda, en aquesta època havia cridat al London «merde pour le poesie!» Emboirà amb els seus versos la revista literària “La muerte de Narciso”, celebèrrima publicació de caire contracultural dels anys setanta que al·ludia al poemari d’aquest títol de José Lezama Lima. En van sortir tres, ni una més, tres-cents exemplars cada cop. Comptà entre els seus actius amb Pere Marcilla, Emilio Cortavitarte, Paco Gallardo, Ernest Subirats, Genís Cano, Artur Montfort, Enric Casasses i Xavier Sabater. Un llarguíssim silenci —nosaltres també em vam patir un—: «L’encant va passar i el desencant i altres addicions no van permetre més poemes (…) fins a l’any 2000 (…).» «En aquells dies —segueix— vaig conèixer – quan anava perdent una miserable quantitat de doblers apostant al gos menys ràpid en un canòdrom de Badalona – el poeta Joan Puche.» Devia ser l’hòstia, una il·luminació: «Aquella mateixa nit, en plena llevantada de novembre i de Jack Daniel’s vam decidir bastir l’Associació cultural de poesia Pont del Petroli, ara també edicions Pont del petroli (…)» D’un moment com aquest se’n beneficia la bonica ciutat de Badalona, on viu. Amb aquest segell publica uns quants llibrots: La una i deu (2000), Via 1 (2005), Doble espai (2010) i Adesiara (2012). El 2014 l’editorial Emboscall li publicà Recursos humans. Ja va ser al programa, on presentà El joc de l’alba, que publicà l’abril de 2016 l’Associació Cultural de Poesia Pont de Petroli. Joan Puche Ruiz, company de batalles, el prologa amb una bateria de cinc poemes visuals. En el darrer, arriben volant al Cine Padró del carrer de la Cera ja desaparegut, sense ales, les tecles de l’ordinador fet malbé en els anteriors. Flaix de grisos, tot i que «Sempre va bé somiar una muda de pell.» Inclòs a l’antologia Vi(r)us, de poesia visual, que inclou poetes de tots els Països Catalans i que Pont del Petroli publicà el 2005. Col·laborà amb el grup de rock progressiu Difícil Equilibrio, creat a Badalona el 1985 amb el nom de Clan i que es va dissoldre el 1989 tot coincidint amb la publicació del seu primer single de vinil a la Sala Zeleste. De tota manera, el 1917 va publicar el disc Tapís amb els seus poemes i música d’aquest grup. Actualment participa en diversos projectes poeticomusicals. És el promotor, amb Joan Puche dels cicles Poesia i cia i Festival Price i cia. El nostre personatge conclou: «Malgrat tot puc dir ben alt i mig amagat que no he fet mai cas d’allò tan cèlebre que molts pares, avis, tiets i tietes de poetes ens van aconsellar.» Ei, Paquito, mai, però mai poeta. «Que no guanyaràs ni una pesseta.» Ja veieu que és rima consonant.