Programa número XCIV on queden clar diverses coses, primer, que no tenim memòria, ni històrica ni normal, i segon, que som la Isabel Díaz Ayuso del metal, en quant a gestió de rebrots en novetats, que són moltes... masses... i no hem fet una correcta previsió.
Amb això ens assalta una inquietant pregunta alhora que tècnico-científica, que és “on ha anat a petar el Carapolla?”, descobrint els problemes que van portar a la seva extinció mediàtica.
Anem per novetats, que, com dèiem, avui no són moltes, sino masses, i comencem amb aquesta gent que sembla sortida d’un centre per a politoxicòmans ex-grangers rednecks de Lousiana, els barcelonins Obsidian Kingdom.
D’aquí comencem el que vindria a ser la temàtica axiomàtica del programa d’avui, que seria el cristianisme i la gran discusió si a missa s’hi pot anar amb xàndall o no, i comencem amb el tema misses i els The Waymaker, amb en Christian Liljegren i la parella també ultra cristiana de can Stefanovic, la Katja i en Jani.
I seguim amb el tema xàndall, que avui us presentem ja el disc sencer dels Deftones, seguit del marit de la Katja en solitari, en Jani Stefanovic i els seus Zhakiah.
Fem una petita pausa per parlar del nou programa que es començarà a emetre diumenge vinent, tot just després del Paranoia Metal Show, començarà el Sistema Metal, i en parlem amb en Santi, de com fer programes totalment oposats però complementaris. Tot i això, no aconseguim que ens digui quan cobra el seu guionista.
Tornem a les novetats tot i que no amb gent massa nova o jove, són els Blue Öyster Cult, que portaven 19 anys sense fer res de bo, i sembla que anirem sumant. Qui si saben com fer les coses, o, com a mínim, els vídeos, són els South of Salem, que ens porten a proposar la primera enquesta de l’any.
Anem ja per temes seriosos i per la possibilitat de que les nostres amenaces facin efecte, com és el cas dels The Ocean, que semblaven haver obviat una importantíssima part de la prehistòria al seu darrer disc i que, després de fer-nos cas, resolen el greuge establert entre etapes geològiques.
Tornem al diumenge xandalero amb els mudernills 10 Years, que es diuen 10 Years però només porten 9 discos, i una gent que sap comptar millor, els Ward XVI, progs però que no són per als progs.
I passem pel típic black metal de Tele5, amb els Uada, que contrasten amb el death-melòdic-mony/prog-death-mony dels Fleetburner.
D’aquí passem a coses ben poc monyes com vindrien a ser els canadencs Kataklysm, a qui no ha arribat en condicions el cap de porc que els vam enviar i, per tant, no s’han sentit ni al·ludits ni amenaçats com per a treure discos amb Ex-Deo i no pas amb Kataklysm.
Fem una altra pausa de les novetats per parlar amb el Semedo del Paranoia Metal Show, en Sergi, que avui ens recorda als Anathema, veient com la joia interior gairebé el deixa sense parla en recordar la música d’aquest grup que, musicalment, ha mort aquesta setmana.
A la seva segona subsecció, tot i que sense foguera pel vent que fa, avui ens recomana als Orbit Culture, que ja tocava que els recomanés, però que pensàvem que no ho faria. Avui la secció destaca per la gran definició tècnico-científica del què vindria a ser el Groove Metal i que, d’aquí a ben poquet, podreu llegir a totes les enciclopèdies del món mundial.
I més novetats, que avui és un no parar, com no paren de rebre material via tren, els Royal Bliss que ens presenten nou single i, podria ser, que nou camell i/o col·laboració especial de Chimo Bayo.
Avui el Mort de la Setmana ens servirà per revitalitzar el tema troncal del programa, el cristianisme, i és que ens n’anem a St. Petersburg, amb el senyor Genocide Worshiper de can Pavel, que tot i ser blackie, no mor per blackie si no per altri, perquè tampoc compleix amb el decàleg de 5 punts del bon blackie.
En Lluís avui afegeix una nova malaltia a la seva llarga llista de la qual té tots els símptomes, el xoc anafilàctic per prog. I parlant de progs, uns altres que ho són poc, però són rarots, els BeforeTheCalm, ens presenten nou treball.
També hi ha nou treball dels Lazarvs, però poc prog i més sludge, no pas com els Hurriah, uns stoners suecs que ens fan baixar de l’èxtasi cristià al què ens havien immers les Flors Mariae.
Encara dues novetats més, els Hour of Anguish, que fan death melòdic suec, tot i ser suecs, i els Chaoseum, que fan coses rares des de Suïssa.
Tot això i més, com una extensa secció de concerts, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:
Comentarios