Programa número XCXII i quart de la segona onada del confinament, on comencem parlant dels grans festivals que són un referent clau i inequívoc del rock i metall al món mundial.
D’aquí, sense saber ben bé com, passem a parlar i a fer diverses i variades suposicions sobre els premis Grammy Latinos, i és que el programa d’avui ha resultat ser molt i molt llatí.
I comencem ja de bon començament amb novetats, amb l’originalíssim disc de versions d’original nom, tot i que n’hem vist de pitjors, de l’Ellefson dels Megadeth però sense els Megadeth.
D’aquí ens n’anem a un seguit de singles més o menys reixits, entre els que tenim els progs Vola o els Inglorious, parlant de noms macos...
Més singles encara, els xinesos tope nadalencs Inchaos, i els mudernills Lillasyster a puntet ambdós també de treure disc.
Anant ja per discos sencers, tenim als Hatebreed que fan Hardcore, i als Hello Operator amb una sexy veu femenina tot i no ser cap fèmina qui canti.
Parlant de cantants, els Within the Ruins ens en presenten un de nou, però que canta igual que l’anterior, i en Greg Puciato avui el tenim en doble sessió, primer com a sí mateix d’ell mateix, i després amb els Killer Be Killed.
Tenim cosetes més mudernilles com els Citizen Soldier, i igual de mudernilles, però amb lleugerament més mala llet, el directe post-streaming dels Jinjer.
Entre les hores extres que va fer el rei en cert moment de la seva carrera i les costums culinàries dels paranoies, passem a la secció del nostre webmàster, on ens recorda als DevilDriver i ens parla extensament dels seus matins abans d’anar a la feina.
Després de descobrir que Coal Chamber no agradaven a ningú, ni a sí mateixos, la recomanació de la setmana per part d’en Sergi són els One Way North, els Pablo Coelho del metal.
Seguim amb novetats, que encara en queden, i passem a una espècie de Nissaga de Familia versió metall de la mà dels Dark Tranquillity i el seu nou disc.
Per acabar amb les novetats, tenim a dos víkings, uns de bons i uns als qui els molen els pollastres, els Thruavangar per una banda i els Hjelvik del pollo-man per l’altra.
Per al mort de la setmana, ens n’anem cap a California, però cap al nord, a San Francisco, on els camells no tenen possibilitat de fer la seva feina per la incomoditat dels bancs que hi ha a la ciutat.
Tot això i més, com descobrir quin és el súmum de la apatia, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:
Comentarios