Programa número XCXV, amb dificultats pronunciatives que gairebé ens fan desistir de la nostra creuada per reviure els morts, almenys, les llengües mortes.
També és el setè programa de la segona onada de confinaments, i desè de la 25ª temporada de programa, que no seria pas moc de pav.
A banda d’una falta de comunicació inicial, donada, sobretot, pel fet de no haver establert la comunicació en si mateixa, us descobrim la nova etiqueta amb la que ens podeu trobar al Tinder i al Tik Tok: Metal Dancers.
I si començàvem amb llengües mortes, també està força morta l’aparició de novetats noves dins del món del metall, i encara menys si comptem originalitat, amb disc de versions dels New Messiah, pillamenta d’ous inclosa.
També tenim singles de Mister Misery, una gent que avatareja lo seu i cada cop més, i dels Ill Niño, fent pal·lès que aquest any és l’any de la originalitat extrema i radical.
Amb els Deeds of Flesh descobrim que no és igual viure a Los Angeles que a Los Osos, i que han perdut una gran oportunitat per a fer videoclips, convidant a tothom menys a qui toca.
La última novetat d’avui són els Bolu2 Death, que si nosaltres anàvem curts de novetats, ells van curts de cançons noves, així que ens deixen només amb un EP.
Obrim una pol·lèmica on hi haurem d’incloure a les principals orquestres filarmòniques del món, i és que redescobrim el paper del triangle a la música clàssica, i demostrem científicament que el trombó és el bukkake del virus en la versió de la música de cambra.
Ja que estem amb les comparatives, i abans de passar al nostre enviat especial a casa seva, us desvetllem la estreta relació que hi ha entre els Lannon i el rei emèrit.
Avui el nostre webmàster ens recorda als Arch Enemy, sense recordar si ja els havia recordat o no, i de fet, fins i tot s’oblida del cantant masculí i recorda només a les cantanteses o cantantaires femenines, digue-li tonto (en serio, si el veieu pel carrer, dieu-li).
A la recomanamenta de la setmana, ens quedem amb els Eclipse que, tot i que bons, i tot i ser un molt bon directe, entra a la secció per falta de temps i no pas per mèrits propis.
I de les tradicions nadalenques canadenques com la matança del porc de la mà dels Despised Icon, passem al mort de la setmana.
Ens n’anem a passar fred a Igloolik, primera ubicació d’aquesta secció que no disposa de bancs per seure, però sí de foques per abrigar-te.
Descobrim qué tenen a veure els músics de rock inuits amb el cultiu de la marihuana, i si això pot portar-te a morir en estranyes circumstàncies.
Tot això i més, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:
Comentarios