Programa del dia dels enamorats, però també d’eleccions, i també fet el dia després del dia internacional de la ràdio, masses festes acumulades com per gaudir de totes elles en condicions, així que decidim centrar-nos en la festa de la democràcia...
Programa númer CXIX en llibertat, 16è de la segona onada de confinaments, 19è de la 25ª temporada, i quart programa després del tercer primer programa de l’any.
Després d’una exposició impressionant en explicacions i proves de la diferència entre les gorgoritaires i les cantanteses, passem ja a les novetats político-musicals.
Comencem amb els Ciudadanos del hard rock, els Inglorious, que arrenquen bé però s’enfonsen, per passar als primers industrialitzadors voxaires de la nit: els russos Zavod, fruit d’una nit boja entre Rammstein i Gothminister, no sabem si a Alemanya o més cap amunt.
Seguim amb mescla de Vox i PP amb més industrial, de la mà en aquest cas dels Aborym, que tot i el nom, només avorreixen a estones, qui també estan molt pendents de les eleccions catalanes.
El PdCat del Nu Metall ens ve de la mà dels únics que pensen en Sant Valentí, els Love and Dead d’en Brian “Head” Welch que ha perdut el “Head” després d’aquest disc.
EL PSC del dia serien els Sirenia, amb una cantantesa que, sabent cridar, va i canta... seguida del Partit Pirata de torn, els Psykup, nascuts d’una orgia entre System of a Down, Ultra Vomit i Maximum the Hormone.
Els Humanity’s Last Breath avui no tenen comparativa, perquè estaríem davant d’un disc de qualitat i solvència, així que no farem el burro i els compararem amb cap partit polític, que ja se sap que som persones series.
Com els Eisbrecher, molt seriosos i escuets, no tant com els Rings of Saturn, gent que ens porta al cap la imatge de simpàtiques patinadores estampades en parets de cases i asfalt en general.
Per acabar amb les novetats, el remei per l’insomni del dia, The Pretty Reckless, que, per sort, té uns singles animadets.
Després d’expressar el nostre amor pels interventors de VOX, passem al nostre webmàster, contra tota probabilitat, encara patrocinat per les cerveses CDR.
Avui ens recorda als Sôber i a les seves lletres plenes d’optimisme, sobretot en el referit a l’amor, que avui és el dia per parlar-ne.
I amb la imatge d’en Sergi cantant “No me abandones” en una platja desolada, passem a la segona subsecció, la recomanamenta de la setmana.
Avui va tot lligat, i en Sergi ha passat de la política per centrar-se en St. Valentí, així doncs, no quedava cap dubte que el disc de la setmana seria el dels Anaal Nathrakh.
I tot seguit a demostrar que a vegades tenim la ortografia d’un votant de Vox, passem a cremar l’Amazones i respirar aigua amb el nostre mort de la setmana.
I és que avui hi tenim al Sr. Pío, un enginyer sanitari que va morir per ser massa intel·ligent per l’estil musical que tocava.
Tot això i més, com la diferència entre Leticia Sabater i un pato laqueado, al programa d’aquesta setmana:
Comentarios