Programa número CXXIV, 21è de la segona onada de confinaments, novè tercer primer programa de l’any i 24è de la 25ª temporada, però que no serà pas recordat per cap d’aquestes dades, si no per la esfereïdora i corprenent noticia que ens arriba a mig programa de la tragèdia que no ens havíem vist a venir: la separació de les Flors Mariae.
Com hem començat el programa tot feliços i cofois sense ser conscients de l’edat fosca de la música a la que estàvem entrant, ho hem fet parlant dels casos d’esclavatge dins del Paranoia Metal Show, un tema molt més animat.
Comencem ja amb novetat, grup clàssic que ja no sap què fer, i fan, com no, versions, com és el cas dels Saxon, seguit del nou single del nostre albí preferit, a més de l’Albino Diego, clar, els Gemini Syndrome.
Fem una petita pausa per parlar de les estafes que hi ha per internet, poc conegudes en el cas de les fetes per en Lindemann, i aprofitem per apujar els ànims de la gent, parlant de la primavera a l’Alt Empordà.
Seguim amb novetats, on tenim als Dark the Suns, que editen un parell de singles després de més d’una dècada de silenci musical, cosa que es podia haver aplicat en Serj Tankian, que treu disc podent-se haver quedat amb un single o millor, amb cap.
Anem per música ultra-cristiana, i no són les Flors Mariae, són uns dels seus més grans seguidors, els Chaosbay.
Més singles, en aquest cas dels Caliban que no els ha molat que els diguessin monyes, i disc sencer dels Dvne, antigament coneguts com a Dune.
Un altre disc que podria haver estat un single o menys, és el nou disc, quart i curiosament titulat IV, dels Shotgun Resolution, que contrasta amb uns altres amants del llatí, els Magna Mortalis.
Qui no creiem que hagin estudiat massa llatí són els Trollfest, que ens presenten temes nous, versions i versions no versions en un EP ple de joia i alegria.
Amb el nostre webmàster descobrim que és possible l’impossible, que és anar pitjor del què crèiem que no podia anar a pitjor.
Entre demostració i demostració, ens recorda als grans Axxis, capitanejats per aquest fill il·legítim que va sorgir d’una nit de festa, drogues i orgies entre l’Zlatan Ibrahimović i l’Adolf Hitler.
Per si algú no sap qui són, són els Axxis, de qui avui donem dades, tot i que dades que haurien pogut ser més mítiques si algú no hagués tingut una tarja amb la part del darrera en blanc a mà.
De la recordamenta passem a la recomanamenta, amb els Harakiri for the Sky, i un Sergi que es fot a parlar sense parar tot i estar callat...
Més novetats, un metalcore des d’Israel, com sempre, de la mà dels Her Last Sight, i una darrera com a balada final de la mà i guitarra acústica d’en Devin Townsend.
Avui el mort ha murit essent feliç en no conèixer les darreres esfereïdores noticies. Amb les nostres veus ja tremoloses, recordem a Cristiano Neri i la seva mort a la ciutat de la gent fent ziga-zagues.
Dues teories sobre la seva mort queden sobre la taula: la teoría de mort per estrés de número de cordes i la teoría per mort de baixista fent màrqueting blackie a destemps, com tot baixista.
Tot això i més, com la troballa del Berrea, Berrea, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:
Comentarios