Programa número CXXXVIII en llibertat, 38è de la 25ª temporada, 13è AFM, 23è tercer primer programa de l’any, 4rt després de la Teoría del Pollo I, 3er després de la Teoría del Pollo II, i primer després de la festa allargada de St Joan.
Avui comencem amb comparatives, i és que demostrem científicament que els Sopa de Cabra guanyen de llarg als Erio com a rockeros malotes.
Però també tenim la vessant científico-educativo-cultural, on us expliquem quins grups són progs i el perquè ho són, sense cap mena de dubte o debat possible.
Anem ja per novetats, carregadíssims avui que ens surten pels poros... podria ser suor? Podria ser, però direm que són novetats.
El programa ja arrenca amb el nou EP dels From Ashes to News amb versioneta, i segueix amb els Styx, el mèrit dels quals no és tocar castanyueles ni mandolina, no és estar en actiu des del 1963, no és tenir un toc prog i un toc Queen... el principal mèrit és disposar d’un bateria dels Spinal Tap viu.
Ara tenim tot un seguit de novetats que presentem sota el títol “Ens Conformem amb Poca Cosa”, on destaquen primer els Buckcherry i després als Sôber en el seu procés de ser els nous Dimmu Borgir espanyols.
Després d’una altra classe magistral allissonadora sobre qui és en Howard Jones, passem a escoltar el nou disc dels Light the Torch, menys core i més monyes.
A la banda dels directes hi tenim als Lacuna Coil, amb un setlist que deixa clar que hem de parlar en privat amb la Cristina, i a en Devin Townsend... que.. bueno, és ell, ja parla ell sol amb sí mateix.
Abans de connectar amb en Sergi, celebrem la setmana de l’orgull amb els Defocus, tot i que ells no la celebrin, i hi afegim uns saxos tope d’eròtics amb el post-black dels White Ward.
Establim la connexió amb el nostre webmàster quan acaba de patir un greu accident laboral, però, tot i la patimenta que denota la seva veu, fa la secció sense pensar en marxar cap a l’hospital.
Avui la recordamenta és per als Within Temptation, desde la època on feien bona música canyera, a la època on feien bona música comercial, a la època d’ara...
Aprofitant que parlem d’aquesta gent, expliquem amb tot tipus de detalls i exemples la transició de Holanda a Països Baixos i la de Keith Caputo a Mina Caputo.
La recomanamenta del nostre webmàster, tot i les confusions mentals de part de l’equip i una inexplicable peticionamenta d’augment de sou, és la dels Tetrarch, que no sabem a qui dedicar.
Tornem a les novetats, perquè avui n’hi havia moltes, i ho fem amb uns admiradors nostres, els Pestilence, que porten tant temps escoltant el programa, que ja han après llatí.
Retrobem a en Henne Basse amb els Legions of the Night, grup que podria ser gòtic si no fos pels gorgoritos heavilongos que té.
Anem per gent ecològica, per una banda tenim els víkings Nifrost, i per l’altra als Darkthrone, tots amants de les produccions i els productes orgànics.
Per acabar, tenim a en Ken que li fot les banyes a la Barbie amb la Nancy, història que ens musiquen en un disc conceptual els Fractal Universe.
Amb el mort de la setmana ens retrobem amb el bonic món del Black Metal, tot i que així com una mica de casualitat, perquè tenim un blackie que ni aprova ni un dels punts del decàleg de menys de deu punts del bon blackie.
Tot això i més, com l’estreta rel·lació entre el disc Ben Endins dels Sopa de Cabra i el Black Metal més autèntic, o descobrir-vos quina és la California del Mediterrani, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:
Comentarios