Programa faltat de vocals, el número CXXXIX en llibertat, 39è de la 25ª temporada, 14è AFM, 24è tercer primer programa de l’any i 5è i 4rt després de les teories del Pollo I i II respectivament, i primer de la Paradoxa del Pollo vs Pato, la qual ja desenvoluparem durant el programa.
Hem de passar pels esports abans de passar a la música, amb la proposta d’un nou esport olímpic a competir entre plenes democràcies com la Xina o Espanya, on cadascuna competiria amb l’animal decapitat que millor els caracteritza, com el pato a la Xina o el Pollo a Espanya.
Comencem ja amb novetats, no sense abans donar fe i proves fàctiques que el nostre webmàster passa a ser un influencer oficial del metall, en provocar la sortida del single dels Within Temptation i l’edició d’un nou disc de versions de Sisters of Mercy per demostrar el nivell de varietat del hits del grup.
Anem a pels discos classificats a nivell tècnic com a xeix, com és el cavaller que lidera als Sevendust, però en aquest cas amb els The CEO, o el nou disc dels Nanowar of Steel, on hi ha alguna cançoneta que podria no estar en italià.
Més novetats passables, on hi tenim als Lord of the Lost planejant una festa del làtex per a majors de 50 anys, i els Die Apokalyptischen Reiter, que ens serveixen per ensenyar-vos una mica d’alemany, i per descobrir que el folk no sempre és d’allà mateix.
Abans de donar pas a en Sergi, descobrim quin paper té el gos a la música dels Lake of Tears i si, com el seu amo, també fuma cigarrets edulcorats.
Toca ja la secció d’en Sergi, que, a més de marcar tendències, avui ens porta una proposta impossible de resoldre, un enigma sense solució i unes pistes de la recordamenta de la setmana tals com “PISTA: TURISAS!!!”, de la qual ens costa treure’n l’entrellat.
La recomanamenta de la setmana va cap a Boston, terra d’alcohòlics, punkys i/o irlandesos, com demostren els Dropkick Murphis.
La secció acaba fent palesa una cosa: Som de petar coses.
Tornem al bonic món de les novetats, on encara en queden, i ara sí, de més o menys bones, com el nou disc dels At the Gates, grup de death metall melòdic suec i pioners de l’estil, que van passar de l’estil quan aquest estava a la cresta de la ola.
Seguim amb els Bizarrekult, que, com podeu sospitar pel nom, és un grup de Black Metal, però no un Black Metal qualsevol, si no el típic Black Metal Estiuenc Tope de Refrescant.
I acabem amb les novetats amb els Born of Osiris, que tornen a fer coses que ja no feien, però quasi que potser abans les feien millor, tot i que depèn del disc.
Després de donar diversos consells de que endur-se’n si vas de viatge a Ukraïna aquest estiu, ens endinsem al bonic món del també refrescant Black Metal Ukraïnés.
Una setmana més, repassem el decàleg del bon blackie, avui, de 4 punts més tres d’extres, on acabem decidint que el protagonista d’avui era una mica com les seves cadenes: Un quiero y no puedo.
Abans d’acabar la secció, descobrim al món el segon influencer del metall del dia, tot i que més centrat en el món dels óssos rentadors: Abbath.
Tot això i més, com classes teòriques de tatarsianès antic o el misteri de les morts californianes al món del Black Metal, al programa d’aquesta setmana:
Comentarios