Programa en llibertat de fàcil pronunciamenta, el CLIV, 44è de la 25ª temporada, 29è 3er 1er programa de l’any, 19è aFM, 10è i 9è després de les Teories del Pollo I i II respectivament i que, per si no queda clar, ho tornem a repassar amb en Sergi que no es creu la numeració.
A la primera secció del programa, a la de Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, avui hi tenim en Tremonti, els Twelve Foot Ninja, en Dee Snider i, suposadament, els Papa Roach, tot i que no tenim massa clar que toquin a la seva pròpia cançó.
Abans d’anar per novetats i merdes vàries, us fem un curset intensiu de mètodes infalibles d’ingressar a VOX i, no contents amb això, de com escalar posicions dins del seu entramat estructural.
Ara sí, anem per novetats, i comencem amb un disc de col·laboracions, que es mou entre gent coneguda, gent sorda i retrobaments que potser no seran tot lo afables que s’esperaria un mateix, els Circus of Rock.
En un bonic homenatge que ja feia temps que estava pendent al Paranoia Metal Show, avui us presentem el nou disc dels Tanzwut i el seu més sentit disc dedicat a la figura de Johan Cruyff.
Abans de seguir amb el tema novetats, us fem partíceps de les darreres descobertes del programa des de la seva secció d’investigació física i científica, que no és altra cosa que l’estreta relació entre els Paradise Lost i la Maña.
Aquesta mescla de conceptes també ens podria ajudar a explicar el post-black metal progressiu dels Agrypnie que també presenten disc nou.
Tot i ser persona non grata a Sitges en general i a la Verguería en particular, contactem amb en Sergi per fer alguna secció entre crida i crida.
Després d’establir quins són els punts d’unió entre la Cervesa CDR i en Leo Messi, passem a recordar a un grup que té molt de Messi, o no, però en Sergi diu que sí, els Hardcore Superstar.
I mira que ho tenia fàcil per recordar als Turmion Kätilöt que en parlen més i millor a la cançó que no paren de dir “ole Messi”, però no, igual que la recomanamenta de la setmana, que podria haver pillat als Styx i... tampoc.
Els que acaba fent són els The Very End, tot i que al final, potser no acabem parlant massa del disc, però sí que parlem d’altres coses com la modernització dels cossos d’Elit de l’exèrcit espanyol.
Tornem a les novetats, que avui n’hi ha poques, però n’hi ha, com el nou disc del matrimoni ben avingut entre ells però no entre els bateries, els The Letter Black.
També hi ha nou disc del grup més original de la setmana, els Revel, que es veu que hi ha força gent que es dedica a escriure-ho així de malament, cosa per la qual podríem haver fet però que no hem fet, crides vàries i diverses...
Amb el mort de la setmana avui passem per Housten, on hi tenim amants del blues que els agrada portar la contraria als seus propis noms.
Tornem a repetir causa de la mort, la qual us tornem a comentar com evitar, per exemple, essent del Barça o del Madrid.
Comentarios