Recuperem la normalitat (si és que això alguna vegada ha estat característic del programa) amb el programa número CLVIII en llibertat (tot i haver perdut un palito de bones a primeres), 23è AFM, 33è 3er 1er programa de l’any, 14è després de la primera Teoría del Pollo i 13è després de la segona.
Avui, a la secció Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, hi tenim el disc sencer d’Iron Maiden en la seva recerca dels grans sons i cantants de la seva història, i el single dels Apocalyptica amb els The Rasmus que ens porta a plantejar-nos quina cara fan els morts en comparativa, ja que musicalment no cal plantejar-se massa res.
Més tard, a meitat de programa, s’hi afegeixen a la secció els Hypocrisy amb la reedició del seu Virus per celebrar, ni més ni menys, i atenció a la dada... 16 anys! Sí, el programa d’avui té molt a veure amb el consum de drogues i altres elements psicotròpics.
Tornem a tenir unes quantes novetats, i és que s’acaba l’estiu i els músics ho noten, i arrenquem amb una noieta gòtica-punkarra-rockera i els seus Lesbian Bed Death, veterans però encara joves, no pas com els Das Kuhn, que tot i portar menys discos, tracten temes d’abueletes.
Seguim amb la música d’aquest grup a qui hem donat suport desde sempre, els Bokassa repartint uns quants estepicursors mentre aprenem de política i gastronomia internacional i a decorar un Porsche amb la portada d’un disc.
Tenim el nou single d’Avatar que xeix per lo que eren però prou bé per lo que són, una mica el mateix que els passa als The Night Flight Orchestra, tot i que per a ells tenim la possible solució basada en una col·laboració amb en Chimo Bayo.
Abans de seguir amb les novetats hem de fer una aturada per parlar de més conflictes polítics, concretament els derivats de no donar tot un pollo sencer a un membre de Ciudadanos, cosa que podria passar a ser coneguda com la Tercera Teoría del Pollo.
I si parlem de C’s, perquè no fer-ho dels seus amiguets de VOX? Doncs sí, ho fem a través d’un dels seus grups de capçalera, els Aborted.
Passem al nostre webmàster, també conegut com al professional number one en marejamenta de perdiu piguellada, que està evolucionant amb el tema de les pauses d’hidratació per passar a fer pauses en la hidratació, ni que sigui per fer la seva secció.
A la primera subsecció recordem als Paradise Lost, qui sempre han tingut una bona època, tot i que no ens posem d’acord en quina. En el que sí ens posem d’acord és en les seves dots com a showmans en tots els aspectes.
A la Recomanamenta del Webmàster a la Vora del Foc avui hi tenim a algú que els convé descansar sovint a la vora del foc, els Styx i les millors receptes per Queen-ar sticks de pollo o morzarella.
Tocaria tornar a les novetats, però abans volem fer una pausa per parlar de l’ecologisme en el metall, amb els Gojira, i l’ecologisme del metall i el seu reciclatge amb en Peter Tägtgren.
Sense saber ben bé ni com ni perquè, resulta que els bascos podrien ser els responsables de la crema descontrolada de l’Amazones i que a en Franco li molava el moshing.
Ara sí, tornem a les novetats, perquè si al principi us dèiem que s’estava acabant l’estiu, bé és veritat que encara no n’hem escollit la cançó que el representa, i avui us portem dues propostes entre les novetats, en primer lloc, tenim als Eskimo Callboy amb un vídeo on demostres que per a rés del món són gent que tocaria mai les drogues, si no supuren per l’escorça d’un arbre.
I com a segona proposta del final d’estiu per a cançó de l’estiu, hi tenim la balada surfero-hawaïana dels Carnifex, que composen entre aquaris habitats per poetes sense parella.
Tornem a fer aturada en les novetats per a presentar-vos al protagonista del mort de la setmana d’avui, el senyor... o un tal Pil Trafilla, qui va morir de mort californiana com a músic essent força conscient que no era pas músic.
Per digerir tot això, què millor que el single dels Hot Milk, amb un nen ploraner i una cantantessa de post-hardcore?
I per acabar amb les novetats, el death metall melòdic de la cuna del death metall melòdic de tota la vida, el dels bieolorrussos Among Your Gods, i el metalcore dels Kill the Kong.
Tot això i més, com les raons específiques que porten als coloms argentins a emigrar de Buenos Aires, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:
Comentarios