Programa fàcil de pronunciar, el CLIX en llibertat, 34è tercer primer programa de l’any, 14è després de la 1ª Teoría del Pollo, 13è després de la 2ª, i 1er després de la 3ª, que se’ns acumulen les teories i els pollos.
Hem deixat en un apartat a part (com a bon apartat), el fet que és el 24è programa AFM, After Flos Mariae, perquè aprofitem per posar-vos al dia del nou single de les 4HBD i de la mala maror de les Fist of Jesus, encara sota el nom de Mariah’s Pop, ves que no sigui per això que no estan contentes.
A la primera i extremadament concorreguda secció del dia, Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, hi tenim als Gamma Ray, Mägo de Oz que en principi eren dubte, Newman, Hawkwind, Anette Olzon i els UFO, aquests últims per ser simpatitzants de VOX.
En teoria no hi entraven els Metallica, però al final no hi ha hagut temps de punxar la versió bona d’entre les quasi 60 que composen aquest disc, i que no és pas la d’en Corey Taylor.
Comencem amb les novetats i per això hem d’anar a buscar-les a l’armari per deixar les portes del mateix ben obertes, perquè avui hi ha trànsit constant, començant ja de bon inici amb les versions dels Inglorious, gran grup que tothom coneix i que presenta el seu cinquè disc.
Sense voler-nos fer repetitius, avui tenim un grup que s’ha anat amonyardant amb el temps i el pas dels discos, i ho demostren ficant com a títol del seu nou single Black Hole, són els We Came as Romans.
Sense voler-nos fer repetitius, avui tenim un grup que s’ha anat amonyardant amb el temps i el pas dels discos, i ho demostren ficant com a títol del seu nou disc Black Hole, són els Along Came a Spider.
Sense voler-nos fer repetitius, avui tenim un grup que s’ha anat amonyardant amb el temps i el pas dels discos, i ho demostren ficant com a títol del seu nou disc quelcom un xic més poètic que Black Hole, com és Dark & Beautiful Secrets, dels Normandie.
Avui passarem diversos cops per California, sigui per la música o pel cotillón, i els primers que hi trobem són els més californians, com es pot veure pel seu nom, els The Bronx.
Anem cap a Grècia, amb aquells deserts lleugerament més socarrats que una paella valenciana, on hi tenim admiradors, demanàvem pollos i Stoner, i ens ho porten tot junt els Khirki.
Abans de passar al nostre webmàster, fem ruta turística bíblica, perquè passem de l’Andrew WK que està de festa amb Déu, als Inferi que, contra tot pronòstic, vindrien a fer Black Metal.
Ara sí, el nostre webmàster, que avui o ahir feia anys amb retard, ens demana repetir aquesta bonica cançó d’aniversari que, si fos per ell, hauríem tingut una hora en bucle.
I direu: “Ja no pot anar a pitjor la cosa”, doncs sí, perquè el grup a recordar avui són els Mägo de Oz, amb totes les boniques anècdotes sobre lo bellíssimes persones que són, i el gran coneixement que tenim del grup en l’actualitat.
La recomanamenta del nostre webmàster a la vora de les espelmes avui és per als Dear Mother, primer grup que ens trobem dels molts a venir composat per ex-Delains.
Encara queden més novetats en una darrera hora de programa força core per recollir estepicursots deixats de la mà d’algú, com els Never Back Down, que contrasten força amb el rap metal dels Twiztid.
I per acabar amb les novetats, els Seven Spires, de metall simfònic però que no és un metall simfònic com el típic metall simfònic de veu femenina, tot i ser metall simfònic de veu femenina.
El mort de la setmana avui ens porta cap a la France, on hi tenim un 2x1, que combina la lletjor de cotxes com el Ford Ka, el Renault Twingo i el Fiat Multipla amb el màrqueting i la vida californiana, tot típic de la França més francesa.
No voldríem acabar el programa sense abans donar uns consells d’estètica satànica per al ja ex-bisbe de Solsona, no fos cas que no sabés com mudar-se en aquesta nova etapa de la seva vida.
Tot això i més, com l’estreta connexió que hi ha hagut sempre entre els Mayhem i els Mägo de Oz, al programa d’aquesta setmana:
Premium
Plus
Comentarios