Programa número de mal dir si vens amb ressaca, CLXI en llibertat, últim de la 25ª temporada tot i que hi ha gent a qui li costa de comptar, 26è After Flos Mariae, 36è tercer primer programa de l’any, i 17è després de la 1ª Teoría del Pollo, 16è després de la 2ª i tercer després de la 3ª.
La primera pseudo secció queda avui un xic deslluïda per la manca de personal, on només hi tenim singles de Machinae Supremacy i de A Dark Halo que no acaben de madurar, i és que a vegades els músics no tots són unes peres llimoneres.
Comencem estrenant el disc de versions del Black Album, que ja sabem que va sortir fa un mes, però ens ha costat trobar la versió bona, en aquest cas, la dels Volbeat.
Amb les gogós calentant i preparant el cotilló per la setmana vinent, passem a parlar de la problemàtica de cada any quan s’apropen aquestes dates: l’efecte globus dins del bonic món del gòtic, i qui millor per il·lustra-ho que els Zeromancer? We Stand in Soladirity with the Latex Goths!
També parlem de què ens publicaran i què podria ser que no ens publiquessin les editorials, i, parlant de publicar, no entendrem mai com segueixen publicant les portades dels cds de Tremonti, el nou inclòs.
Anem ara de contrastos, d’una banda, la festa que s’ha muntat pensant en nosaltres en Tom Morello amb els Bring Me the Horizon i, per l’altra, nou disc d’A Pale Horse Named Death.
Avui tenim al webmàster a la vora d’un foc fals, una mica com ell, però vamos, entre discusions de quins enanitos tenim al món del metall, ens recorda als Kreator amb la seva millor època que ells consideren la pitjor.
La recomanamenta de la setmana és la dels Between the Buried and Me, dels quals en podríem dir moltes coses com a amants que són de les segones parts, però tot això i més queda ofuscat per part de dades estelars totalment inesperades a l’hora que essencials per l’entendiment musical del grup.
Seguim amb novetats, i ara anem per noms rarunos, perquè dels LLNN passem als ENDVS, avui no sabem com han aguantat els nostres colls en condicions fins a les deu del vespre.
També tenim un disc que és força Sergi, és a dir, que costa d’entendre, que seria el dels Rivers of Nihil.
I per acabar, dos EPs, tots dos molt bons, com són els dels Sight Unscene, i un amb un single brutal com és el cas dels Orbit Culture.
Dins del mort de la setmana, tot i no haver-ho anunciat a l’inici, i per sorpresa de tots, tenim novetat.
Avui visitem el bonic món del black metal de París, on els bancs a vegades són bancs, i a vegades contenidors, depenent de l’ús que se’ls vulgui donar.
Dins del decàleg del bon blackie de 7 punts que avui arriben fins als 8, avui hi tenim un exemple del blackie perfecte, que supera l’examen amb matrícula d’honor entre fotos sèpia, dagues rituals i una França, sorprenentment, plena de francesos.
Tot això i més, com la millor formula per calcular les vendes dels discos de Maiden, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:
Comentarios