Programa número CLXII en llibertat, 27è after Flos Mariae, 37è tercer primer programa de l’any, 18è després de la 1ª Teoria del Pollo, 17è després de la 2ª, 4rt després de la tercera i... primer de la Meta Teoría del Pollo o Metapollística.
També, i cal destacar-ho mínimament, primer programa de la 26ª temporada, cosa que ve a voler dir que avui celebrem els 25 anys de programa, amb totes les gogós, el cotillón i tota la pesca.
Avui comencem amb la primera secció, la de Muy Bien Chavales, Ya os Llamaremos, on hi tenim singles d’Emigrate, Te Devil Wears Prada i el disc dels RLNT que confirma que a vegades, poques, però passa, les nostres dots adivinatòries no són tot lo bones que un podria esperar.
Anem per les primeres novetats, i ja comencem amb els Asking Alenxandria, que lo bo que tenen és que després de tants anys, per fi han deixat de plorar, i en Tom Morello, fen una versioneta amb els típics col·legues de l’edifici, com són Bruce Springsteen i Eddie Vedder.
Seguim amb els Ministry, amb una carrera paral·lela al Barça de fútbol, i els Bush, gent trista que està més pendent de la gasolina que no pas de fer cançons animades.
Passem per l’avantgarde català per aixecar el nivell del programa i solventar els problemes tècnics que, total, us impedien escoltar a en Sergi... ni que fos res massa greu.
El nostre webmàster avui ens recorda als Slipknot, descobrint-nos l’amor per la Zambomba que tenen a Iowa, terra subestimada davant de California, tot i que pugui arribar a ser mesura de nivells de merda.
La recomanamenta del dia és per als The Five Hundred, tot i que els motius que esgrimeix en Sergi per a recomanar a un grup de metalcore no convencen a gairebé ningú.
Abans d’aprendre a com llegir logos tipus escupitajo a base de sidres, seguim amb més novetats, com són els gòtics tope de deprimits Light of the Morning Star o els Deresolution, uns progs massa progs en llargada de cançons, però per sort, amb coses de metall extrem.
Els Enslaved ens mostren com fer un EP per ensenyar a abraçar arbres, i els Wage War ens mostren com fer que els calçots se t’enriguin de tu en tota la cara.
Per acabar amb les novetats, tenim als Gràb, gent que fa black metall alemany d’accent obert, i cuidadín de no fer-ho amb un altre accent, que no seria lo mateix.
El mort de la setmana d’avui ens té entre els Peaky Blinders del Culubret de Figueres i els venedors de fruites per a violoncel d’alguna altra part del món.
Per celebrar els 25 anys de programa tenim avui una modalitat mai abans vista en tots els anys d’aquesta secció i, per si fos poc, gairebé impossible de reproduïr i de tornar a veure ni en aquesta secció ni enlloc més.
Tot això i més, com la fòrmula per fer una macedònia per tocar coses, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:
Comentarios